VIDEO: UNA MIRADA DIARIA DELS ASTRES

• Stonehenge:

Els 1ers indicis d’astronomia van ser els monuments megalítics. El més important d’aquests es L’Stonehenge.
Astronomia xinesa:
Es una de les més antigues. El 1er observatori, el va construir un emperador xines. Des d’allà van observar, la creació d’una supernova, convertida ara en una nebulosa.

• Astronomia islámica:

els àrabs van preservar l’astronomia antiga i van fer possible els grans avenços. determinar amb exactitud l’inici de cada mes, amb finalitats religioses, i a preveure els moviments dels planetes, amb finalitats astrològiques. van desenvolupar l’astrolabi que ja tenien els grecs.

• Astronomia Maya:

El calendari maia, combinava els cicles del Sol amb els cicles de Venus. Va arribar a tenir un error de només dues hores cada 481 anys. Calculaven el cicle de les estacions amb un error de només 17 segons, i coneixien perfectament el cicle de les fases de la Lluna. Els maies van construir grans observatoris elevats

VIDEO: LES CONSTEL·LACIONS

 

• ORIÓ: La constel·la ció d’Orió  és esplèndida  amb estrelles brillants i nebuloses. Al centre  hi ha tres estrelles gairebé iguals inconfundibles.Les primeres protoestrelles les va descobrir el Telescopi Espacial Hubble. 

• ORIÓ CARBASSA: Orió era, segons l’Odissea, un arquer que, a causa de les ires dels déus, es  va acabar convertit, en la constel·lació que veiem. Se la coneix com a Cap de cavall perque s’assembla al  cap d’un cavallet de mar.

OSSA MAJOR: Les estrelles principals de l’Ossa Major són brillants i fàcils deveure. La segona estrella, és Mizar, que al costat té, Alcor. I també hi ha una tercera estrella. S’ha descobert que Alcor també té una estrella companya. Quan veiem l’Óssa Major, pensem que el Carro va més carregat d’estrelles del que sembla

• NAU D'ARGOSETA DE CARINA: A l’hemisferi sud hi ha un conjunt de constel·lacion: la Nau d’Argos. Els astrònoms van dividir la nau d’Argos, per massa gran, en quatre constel·lacions.   La més coneguda és Canop, prop d’ella hi ha una altra Eta de Carina, al voltant d’ella hi ha nebuloses espectaculars, és una etsrella energética.

• 

• BESSONS:Els Bessons és una constel·lació fàcil d’identificar per la presència de dues estrelles brillants.Durant mesos llueix com una estrella normal, i de cop augmenta la seva lluminositat.
• SÍRIUS: és una de les estrelles més lluminoses del cel. No és una estrella qualsevol a causa del seu moviment, que no es normal per al seu petit tamany que presenta, i el gran moviment que fa. L'estrella que acompanya a Sírius no es una estrella qualsevol, es una nana blanca.
• TAURO: Una de les mes conegudes. Amb un petit telescopi, es pot observar un núvol minúscul, que els xinesos, van deixar escrit que en aquella zona, s'havia format aquella estrella més gran i brillant que el Sol, pero que va explotar, i al centre d'aquesta nebulosa, hi va quedar un forat negre.

ASTRONOMIA:

 

• L'astronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens arriba d'ells a través de la radiacció electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució  

• LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA

Durant segles, la visió de que el Sol i els altres planetes al voltant de la Terra no es s’havia qüestionat fins al Renaixement on Copèrnic va proposar el model heliocèntric del Sistema Solar. El seu treball va ser defensat, divulgat i corregit per Galileo-Galilei i Johannes Kepler, autor d’Harmonic Mundi, on es desenvolupa la tercera llei del moviment planetari, a la qual Galileu va afegir la novetat de l’ús del telescopi per millorar les seves observacions. Al principi només es van obtenir regles ad-hoc. Va ser Isaac Newton qui va descobrir la teoria gravitatòria conformant la Llei de la gravitació universal, inventant la mecànica celeste, amb el que va explicar le moviment dels planetes i va unir les lleis de Kepler i la dinàmica de Galileu. Això va suposar la primera unificació de l’astronomia i la física. Després de la publicació dels Principis Matemàtics d’Isaac Newton es va transformar la navegació marítima utilitzant instruments més moderns. La determinació de la latitud va ser fàcil però la de la longitud va ser més delicada. A finals del s. XIX es va descobrir que, en descompondre’s la llum es podien observar multitud de línies d’espectre demostrant que els elements químics en el Sol també es podien trobar a la Terra.

9 DE GENER